El dinar de germanor



En Joan era fill de grangers de tota la vida, havia crescut entre grans camps i horts, ovelles, vaques, gallines i galls. Quan tenia quinze anys, tenia molt clar que de gran voldria ser granger i continuar amb l’ofici de la seva família. Però volia fer alguna cosa diferent, volia anar més enllà. Així que va decidir prendre la seva part de responsabilitat i amb els seus estalvis va comprar uns quants porcs.

Engrescat amb el seu projecte, va anar a parlar amb els seus pares: “Si us plau, doneu-me totes les restes de menjar que no es puguin aprofitar per vendre al mercat”. Va anar a la cuina de la seva escola: “Si us plau, doneu-me totes les restes de menjar que els meus companys d’escola no hagin volgut”. Va anar al forn: “Si us plau, doneu-me totes les restes de pa que la gent del poble no s’hagi menjat”. Va anar a la fruiteria i a la verduleria: “Si us plau, doneu-me totes les fruites i verdures que la gent no hagi comprat”.  

En Joan, orgullós, havia tingut una idea brillant. Va aconseguir quilos i quilos de menjar que la gent no volia. De manera que els seus porcs s’alimentaven amb menjar variat i fresc, tot voltant pels camps de la seva família. Un bon matí que tenia una mica de gana, va arribar a la conclusió de que el menjar que li estava donant als seus porcs era perfectament comestible pels éssers humans. Entre tots aquells aliments, hi havia tot tipus de pa, fruita, verdures, cereals i més del que ens puguem imaginar. Tot en perfecte estat. Així que no s’ho va pensar dues vegades i va seure a esmorzar amb els seus porcs. Mentre gaudien tots d’aquell moment, en Joan no parava de fer-se preguntes: Perquè la gent del poble tirava aquesta quantitat de menjar? Si tot és bo. No és això injust?

Anys després, encara alimentava els seus porcs amb allò rebutjat. Amb els diners que havia estat guanyat aquí i allà va estudiar per ser cuiner i donar una gran solució a les seves preguntes. Organitzaria un gran esdeveniment: convidaria a tota la gent del poble a dinar amb menjar desaprofitat. Amb els quilos i quilos d’aliments que les persones i els supermercats descartaven faria un gran banquet. I així és com en Joan, el noi que esmorzava cada matí amb els seus porcs, va ensenyar al seu poble i al món, que tot allò que rebutjaven es podia convertir en un dinar de germanor espectacular.

Autora del relat: Sara Lorite
Il·lustrador: Joan Manel Pérez
N
arrador: Joan García Domingo