Fuel to shine

Avui he vingut per dir-te que aviat m´empresonaran perquè vull cremar els camps de conreu que envolten el meu poble amb còctels molotov als que el govern i Monsanto han posat portes transgèniques de color groc de blat de moro i flors de colza.

Perquè el blat de moro tan bonic que veus, porta un bacteri que li permet produir una substància insecticida i la colza acabarà sent biodièsel . I d’ençà que tot són camps de merda transgénics al poble no trobo erugues (deixant a part la processionària); que sense erugues no hi haurà papallones i sense papallones ja haurem begut oli…de colza.

Molotòvicament parlant, et diré que a Catalunya els camps de merda se subvencionen des de fa molt de temps i pel que es veu és legal. I et diré que la paraula legal se la van inventar els romans, que eren molt putes i visionaris, per anomenar la “fórmula” que designava la quantitat d´or que havien de tenir les monedes.

Estic aquí per dir-te que els polítics, Monsanto i les farmacèutiques s´han apropiat de les llavors dels camps de merda que envolten el meu poble i s´han embutxacat l’or del que parlaven els romans i es xiuxiuegen a l´orella per posseir patents de les llavors transgèniques que creixen a la nostra terra, deixant anar un vel espès de color groc a sobre perquè nosaltres no en sapiguem res. També et diré que vel espès de Monsanto als anys seixanta era de color taronja, del taronja més brutal del món: el de l´agent taronja que van crear per emprar-lo a la Guerra de Vietnam com a arma química, però que amb la legalitat daurada, la de les monedes d´or dels romans, l´han transformat en el groc que se’m puja a la cara quan miro els camps que envolten el meu poble i em surt el fel; el groc que els eriçons veuen des de sempre amb els seus ulls petitets malgrat estar cecs.

I per tots aquests motius, et diré que estic aquí per parlar-te molotovicament Perquè quan érem xics el groc era el color de l´estiu viu i ara és el color del verí que, a sobre, s´alimenta d´un sol i d´un sòl que paguem…

Però que com Prometeu tenim un groc millor, el del còctel que encendrem i del taronja i del groc quedarà un marró- gris, com el de les atmosferes dels contes de Dickens, com el que roman a les brases dels dinars populars de les festes majors… I a tots els camps de transgènics cremats, hi plantarem arbres i el nostre blat, bledes, faves, cols i els gira-sols grocs que també eren els Van Gogh, pels quals es va tallar l´orella. Perquè si alguna cosa sabem, és que el color groc és un color primari, tan primari que els de Monsanto i els polítics no arribarien a secundària.

I perquè nosaltres venin d´un altre groc , el que és llibertat, el groc de la llum que s´enfila per les parets i ens transforma en éssers daurats quan la prenem, hem fet un mapa perquè entre tots poguem geolocalitzar els camps de transgénics dels que ningú ems dona dades, els que estan al costat del teu poble per on passeges, com jo al meu, i a partir d´aquí poguem realizar un pantone de tot el que ens matarà a llarg termimi. Perquè um cop fet, mirant-lo, poguem decidir si realment és el que volem. A Alemania, i molts paisos d´Europa vam decidir prohibir els grocs dels camps de merda fa molt de temps. Fins i tot a França, potser perquè ham acabat entenent que la terra no sempre està en venda, i si hi ho d´estar , sera per aquelles persomes a les que la passió pel camp els faci tallar-se l´orella.

Text: Manoli Mansillad
Fotografies: Jaume Llorens.

Comparteix una fotografia d’un camp de fuel que coneguis i posa-hi el títol que et suggereix.