Mai més un entrepà de pera

Hi havia una vegada una família prou particular. Estaven obsessionats amb les peres. Perquè aquesta fruita? Ningú ho sap. Però si no se les menjaven tal i com les cullien dels arbres, les feien servir com a protagonistes dels seus plats: pera al forn, crema de pera, amanida de pera, arròs amb pera, entrepans de pera. El veïnat, que bé coneixia la passió d’aquesta família per aquesta fruita, quan els veien venir de fer la compra amb bosses plenes de peres se’n reien d’amagat.

Un dia tornant cap a casa,En Marc, que era un noi molt observador, es va fixar que els nens se’l miraven entre rialles. Una de les nenes va cridar:

—Menges tantes peres que t’acabaràs convertit en una! En Marc té cara de pera, correu!— El noi molt confús , va ser qui de veritat va arrencar a córrer, fins que va arribar al bosc va seure sota la soca d’un arbre i va començar a plorar.

—No ho entenc … — va dir el Marc ben fluixet.

—No entens el què? — va preguntar una veu.

El noi va mirar cap a totes bandes sense veure a ningú.

—Qui ha dit això?—

—Què qui ho ha dit? Doncs jo— va respondre la veu. En aquell moment un esquirol va caure rodolant per la soca d’un arbre anant a parar als peus d’en Marc. Es va aixecar com va poder tot arreglant-se la cua i va dir—Em sap greu, fa uns dies vaig tenir un accident i m’he trencat la cua, com em fa molt mal perdo l’equilibri constantment. Hola, sóc l’explorador Squirrel, expert en tots els aliments que puguis trobar en aquesta comarca i tots els fruits secs del món. I tu perquè plores? Què no entens?—.Sense haver paït encara que un esquirol li dirigís la paraula, el nen va respondre:

—No entenc perquè a casa tot ho mengem amb pera i n’estic molt cansat, a més, ara els nens del carrer riuen de mi. No sé què fer i ja no m’agrada menjar —.
En Doc va deixar anar la seva cua i se’l va quedar mirant. De sobte va esclatar a riure fent emprenyar una mica a en Marc.

—I això és un problema? No m’ho crec que no t’agradi menjar! Potser a casa teva us falta una mica d’originalitat i prou. Jo, si vols, us puc ensenyar altres coses per menjar, com carbassó, maduixes, albergínies, cireres, ceba, pomes, tomàquets, patates i més fruites i verdures de les que et puguis imaginar. Però a canvi necessitaré que m’ajudis a curar aquesta cua meva, que em fa caure tota l’estona, si us plau—.

—Ostres, sí? Crec que ens aniria molt bé. Et pots quedar a casa uns dies, si vols. Què et sembla?—

Un cop l’esquirol es va curar a casa d’en Marc van sortir junts a visitar horts i camps de tota mida i tot tipus. L’explorador li va explicar tot el que sabia i cada dia portaven verdures i fruites diferents per tota la família. En Marc es va tornar un expert en tots els aliments que es poguessin trobar a la comarca i tots els fruits secs del món. Els veïns en comptes de riure, van començar a demanar-li consell. I així és com el noi i l’esquirol es van fer socis, i van començar a ajudar a tothom a menjar aliments de temporada, sans i variats.