Idioma:

FusióTeca

«Sóc plata
i plata no sóc,
ben clar t’he dit
qui sóc jo.»

El coneixement no hauria de ser qüestió d’endevinalles, menys quan parlem de transgènics. Aparentment, la mateixa cançó, el mateix producte, però amb una nota discordant… A debat aquells productes modificats genèticament.

La proliferació de transgènics al mercat ens obliga a reflexionar sobre el seu impacte en el medi ambient, la salut de les persones i en el context sociopolític. El declivi de les abelles (Tirado, Simon i Johnston, 2013. Recomanem el projecte Abelles urbanes), la reducció de les varietats locals (Rural Advancement Foundation International, 2014), la seguretat alimentària, la toxicitat de les nostres aigües i terres, la desforestació (Greenpeace) són només algunes de les principals preocupacions d’aquells que assenyalen l’opacitat a la indústria.

L’informe publicat per l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA assenyalava l’any 2016 que els transgènics estan causant un problema agrícola de primer ordre, mentre destacava, al mateix temps, el seu paper per a la millora de la salut global o qualificava aquest tipus de productes d’inofensius. Una de freda i una de calenta, aquesta és la qüestió. Curiós aquí, l’exemple assenyalat de l’arròs daurat, una variant amb alts nivells de betacarotens que podria ajudar a evitar la ceguera a milions de persones, i que, no obstant això, està estancada. Des de Greenpeace insisteixen que «no hi ha estudis que analitzin les possibles al·lèrgies que poden provocar les proteïnes que s’afegeixen als transgènics», i acabar amb la fam al món tampoc sembla ser part de l’equació. El mateix estudi reflecteix que la producció que s’obté amb OMG no és major que a l’agricultura convencional.

Però, és la llavor transgènica més econòmica? No, tot el contrari. La seva resistència a herbicides revalora el seu preu segons augmenten, desmesuradament, els agrotòxics. Llavors, quins són els avantatges?

Les llavors, pesticides i fertilitzants han estat segrestats per empreses com BASF, DOW, DuPont, Syngenta, Bayer o Monsanto (aquestes dues darreres immerses en una megafusió, i no són les úniques!), evidenciant els interessos que hi ha darrere de la privatització del coneixement de les patents i els monopolis. Un altre cop, aquí, la necessitat de separar el gra de la palla.

Al capdavant en la producció de transgènics a la Unió Europea hi ha Espanya, amb el blat de moro MON810, varietat, en principi, dedicada a l’alimentació animal. Aquí, les xifres en torn del cultiu transgènic ballen, des de les 136.000 hectàrees fins gairebé el doble (totes les hectàrees produïdes per Monsanto, únic productor que opera a la Unió Europea). Des de 1998 fins al 2014 aquests cultius s’han multiplicat per quatre. El seguiment respon a la directiva europea del 2001 que regula el cultiu (OMG) i estableix l’obligatorietat de disposar d’un registre d’aquests tipus d’activitats; i, en la seva darrera modificació, l’any 2015, es dóna llibertat als estats membres per decidir sobre l’ús de llavors modificades al seu territori.

Mapa dels transgènics a Espanya, Greenpeace

Fora d’Espanya, 6 països es reparteixen el pastís: Estats Units, Argentina, Brasil, Índia, Canadà i Xina (Amics de la Terra).

Per respondre aquesta pluja d’interrogants i endevinalles, fusioteca és una invitació a redescobrir les essències, a explorar les varietats a través del coneixement compartit, a (des)vestir els productes per evidenciar els riscos i oportunitats que s’amaguen sempre darrere de qualsevol creació. No és un plàtan, què és?

Fotografia de Jordi Plana Pey.


Referències:
Agricultura y transgénicos (Greenpeace)
Los Transgénicos en España de Laura Terán (El País, 31.01.2016)
España se queda sola en el cultivo de transgénicos de Raúl Rejón (eldiario.es, 06.05.2014)
La ‘guerra’ de los transgénicos de Miguel G. Corral (El Mundo, 01.06.2016) 
El gran juego de los transgénicos: ¿Quién es quién en el debate biotecnológico mundial? de Javier Jiménez (Xataka, 08.08.2016) 
Bayer y Monsanto negocian con Trump para salvar su megafusión de Sandro Pozzi (17.01.2017)