poma

poma_2

ACCIÓ ARTÍSTICA

Quan adquirim una poma, la seva bellesa esdevé gairebé perfecta. Els paràmetres que supera la fruita (mida, color, uniformitat…) abans de comercialitzar-se es realcen —sovint—amb capes de cera que, a part d’embellir-la, en permeten una durabilitat més llarga en el temps i en faciliten el trasllat a indrets llunyans.

Com arriba una poma a la nostra mà?

Des de la seva recol·lecció a l’arbre, la distribució, la comercialització a la destinació final, altres persones tenen aquesta poma a la seva mà i no sempre amb condicions socialment justes.

No és un fet aïllat, ni remot.

Any rere any, la denúncia sobre la situació d’esclavatge d’algunes de les vint-i-cinc mil persones —segons Agustín González, investigador de la Universitat de Lleida—que recullen la fruita a Ponent es fa palesa. El testimoni des del compromís de la Gemma Casal i l’Özgür Günes n’és una bona mostra. Segons Gemma Casal, antropòloga especialitzada en el món rural, persones d’origen subsaharià —majoritàriament—, magribí o de països de l’est d’Europa han substituït a estudiants i dones que només poden accedir al mercat laboral a l’estiu. La campanya, impulsada per entitats i moviments socials, Fruita amb Justícia Social, assenyala que dues mil persones treballen en condicions de misèria. Durant la campanya de l’estiu de 2015, segons l’Observatori Permanent de la Immigració (OPI) de la UdL, més de la meitat dels treballadors i treballadores varen dormir al ras o sense les condicions d’habitatge digne mínimes. Özgur Günes, investigadora en ciències socials i migracions, denuncia que algunes persones, en condicions de necessitats socials evidents, cobren dos euros i mig l’hora, per la tasca de recol·lecció.

Vestir dactilarment la poma

En aquesta acció*, a través de la mirada del fotògraf Jordi Plana Pey, fusionem les dues protagonistes: la poma i la mà i mostrem el rastre dactilar que la segona deixa en la primera, obtenint la pomà.

mans

Encara que la poma que tenim a la mà no fa visible la (in)justícia social de la producció, distribució i comercialització, el vestit és present.

342pomaEMPRENTA_

Referències

Joan Mas (octubre 2016) Fruita dolça, subsistència amarga. Directa 417.

* Fotografies realitzades a konvent (octubre 2016).

ACCIÓ DIDÀCTICA

pomà és una activitat que convida la ciutadania a reflexionar sobre les connexions que hi ha darrera del consum de determinats aliments, els intermediaris, les persones que hi participen. Per fer-ho possible, l’activitat explora la necessitat d’un consum responsable a través de la definició dels ingredients ideals que amaga un bon plat. Creació amb la qual es convidar els/les assistents a reflexionar sobre la justícia social i/o la sobirania alimentària.

Objectius específics

  • Prendre consciència sobre les persones que treballen en la producció, distribució i comercialització d’un producte fent visibles les connexions invisibles
  • Reflexionar sobre el consum responsable i els valors que pot amagar l’acció de consumir
  • Fomentar el pensament crític
  • Cocrear i experimentar amb nous mètodes d’aprenentatge

Duració: 60’

Àmbit: Hàbits de consum i ciències ambientals

Material

  • Fitxa d’activitat
  • Cinta aïllant
  • Impressió de cares
  • Gomets
  • Plats llisos (portats de casa per les persones participants)
  • Suro
  • A2 Mapa Catalunya
  • Llanes de colors
  • Xinxetes
  • Retoladors per a pintar sobre porcellana, paper de seda, brotxes, cola (elements per a decorar un plat)

Requeriments

Projector o TV on compartir la presentació. Treballarem en un espai central lliure d’obstacles

Metodologia

  1. Presentacions i repartiment d’adhesius per escriure el nom. Es dividirà l’aula en dos mitjançant cinta aïllant
  2. Es convida els/les participants, tots a una banda de la línia dibuixada amb cinta aïllant al terra, a agafar una imatge. La imatge serà la cara d’una persona i darrera es podrà llegir el seu nom, la seva professió i el seu lloc de treball
  3. S’haurà de llegir en veu alta la informació que hi apareix darrere cada imatge i amb la resta de companys/es decidir si, per la informació que hi apareix, aquella persona ha pogut participar en el procés de producció, distribució i/o comercialització d’un producte x (produït a Catalunya). En cas afirmatiu el/la participant que ha seleccionat aquella imatge haurà de avançar un pas i situar-se darrera de la línia, mentre la resta (que encara no ha passat la línia divisòria) situa una xinxeta al mapa  per indicar el lloc de procedència de la persona nomenada. A mesura que els/les assistents vagin decidint, i els seleccionats avancin sobre la línia divisòria, la resta farà visible les connexions d’aquestes persones amb el producte final, ubicant llanes de diferents colors al mapa. Cada nou color es correspondrà amb una nova connexió (15’)
  4. A continuació, presentem un cas concret real amb informació que apropa els/les participants a la cadena de subministrament alimentària. Es presenta el recorregut que fa un producte en nombre de quilòmetres, però també les mans per les quals passa (les persones implicades), la variació del preu en el camí fins al supermercat… (10’)
  5. Coneixem les condicions en les quals treballen les persones que fan possible que ens arribi aquest producte? Introducció al concepte de Justícia Social. Canviaria el nostre consum si poguéssim conèixer les condicions de treball que hi ha darrera d’un producte, per exemple? Quins altres factors poden canviar la nostra decisió de compra? En grups de 3 es pensa en què ens agradaria saber d’un determinat producte i com aquest producte podria beneficiar les comunitats productores (10’)
  6. Es presenten els resultats i s’explica el perquè de l’elecció (5’)
  7. Els/les participants agafen un plat i el decoren amb allò que per a elles és important a l’hora de consumir un producte en l’àmbit personal (15’)
  8. Alguns voluntaris/voluntàries expliquen la seva creació. Reflexió final (5’)