Idioma:

patⒶta

La capacitat de transformació social que tenim les persones com a subjectes consumidors és enorme. Per tant, amb cada acte de consum fem un gest polític.

En l’àmbit agroalimentari, la defensa d’uns determinats valors vinculats a la terra (què, com i per què consumim) ha estat motiu de fortes reivindicacions socials que defensen la igualtat, la justícia i la dignitat. També, la terra com a font de subsistència, eix vertebrador de la comunitat i benefici local.

En aquest context és on trobem moviments socials com el MoCaSE a Argentina, el MST a Brasil o les reivindicacions promogudes per la Vía Campensina. Aquesta darrera té un pes especialment rellevant, incloent al voltant de 164 organitzacions locals i nacionals de 73 països d’Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica. En total, 200 milions de camperols i camperoles formen part d’un moviment que es declara pluralista, multicultural i sense afiliació política.

L’aparició d’Internet i de les xarxes socials ha afavorit la globalització de moltes d’aquestes lluites i el sorgiment del hacktivisme com a mitjà de lluita. Gifs, memes, vídeos… contribueixen a la difusió d’un discurs i d’alternatives de consum més justes, respectuoses amb el mediambient o amb hàbits més saludables. Tot això, a partir de la reflexió i conscienciació sobre valors socials i, també, agroalimentaris. En aquesta línia, trobem missatges virals que promouen el no-consum de carn, per exemple, i participen en aquest nou model d’activisme on la terra, les persones i els processos són importants quan parlem d’allò que mengem.

Un exemple aquí és la lluita de Food not bombs, xarxa de col·lectius independents que critica la passivitat de Governs i corporacions davant la fam al món, en un context d’abundància. Per a evidenciar aquesta situació, des de Food not bombs recuperen l’excedent d’aliments de supermercats, fleques o mercats que, de no ser “intervinguts”, anirien a les escombraries, i reparteixen menjar vegetarià i vegà a espais comunitaris (el moviment equipara aquest tipus de menjar, vegetarià i vegà, amb la idea de menjar sa i no violent). La idea de fons és: si els Governs dediquessin tant de temps i energia en preocupar-se per lluitar contra la fam al món com ho fan per la guerra, no hi hauria cap persona que passés gana.

Aquest moviment, que posa al centre del debat social el menjar, va sorgir als EUA a principis dels anys 80, a partir del moviment antinuclear i pacifista i com a alternativa contra les guerres, la fam i la desigualtat. Des del seu naixement fins avui en dia, la filosofia del moviment ha evolucionat i s’ha situat contra l’opressió del capitalisme, el militarisme o la destrucció ambiental​, realitzant accions centrades en la no-violència, l’horitzontalitat organitzativa o programes de guerrilla hortícola a ciutats. Avui Food not bombs està present a diferents països del món.

Altres iniciatives interessants són Transition Towns, que a la seva lluita per la crisi energètica i la reducció d’emissions de CO2 inclou el consum de productes locals; o el moviment al voltant del comerç just, que aposta pel canvi i per un desenvolupament sostenible.

Totes aquestes lluites tenen un element comú: la voluntat de recuperar el control dels aliments que mengem, de parlar sobre sobirania alimentària i, per tant, de sentir-nos part de la gestió d’allò que consumim i que, a vegades, no produïm. Autogestió com a pont cap a una societat més justa.

Fotografia de Jordi Plana Pey

Títol: Tipografia anarquista Jauría.

Referències: 

Agroecología, territorio, recampesinización y movimientos sociales (Peter Michael Rosset y María Elena Martínez Torres.Estudios Sociales, 2016)
Activism!: Direct Action, Hacktivism and the Future of Society (Tim Jordan. Reaktion Books, 2002)
Consumo Responsable: Movimientos interesantes (Universo Vivo)
El consumo responsable y la transformación social (Alterconsumismo. El País)